Biografia

Pep Manresa (Llucmajor – Mallorca, setembre, 1975).

Des de la seva infantesa percep la passió pictòrica que desprèn el seu pare (pintor) i ja sent una gran atracció pel dibuix i la pintura, atorgant-li així alguns premis en edats primàries. Durant aquests anys, indaga en el món pictòric, declinant-se essencialment pel paisatge.

Posteriorment, entre els anys 1998 al 2007, practica un postimpressionisme influenciat fortament per la pintura paterna, destacant una paleta cromàtica amb tons predominants de blaus i verds que evoquen una sensible melangia.

A més, en aquesta mateixa etapa, comença a representar en la seva obra tota una sèrie de sentiments socials, com ara la soledat, la sensibilitat, l’amor o la tristesa, on es percep l’admiració de l’època blava picassiana.

A la fi del 2007 fa un tomb significatiu, i fruit d’una anàlisi introspectiva, es preocupa per l’estudi de la creació de la naturalesa, tant per la seva composició com descomposició. Aquesta preocupació es veurà cada vegada més reflectida en el seu treball, centrant-se en la recerca de les formes primàries i en el seu l’origen matèric.

Això no obstant, el pilar fonamental que singularitza la seva obra és la representació emocional d’índole atemporal de l’ésser humà, mitjançant l’expressió de rostres, de siluetes difuses i de figures essencialment femenines, que marcaran la seva preocupació pels estats congènits de l’ésser.

Una de les simbologies més destacables al llarg del seu treball és la representació especial de la relació materna filial entre una mare i un fill.

Al llarg de la seva trajectòria professional, ha realitzat nombroses exposicions i fires d’art contemporani, moltes de caràcter internacional, tant a ciutats europees, com a Miami o Nova York.